Presa de consciència de l’abús i maltractaments a les persones grans
Dia Mundial per la sensibilització
La imatge que es té de la gent gran a les societats modernes està, sovint, distorsionada degut a estereotips simplificats i esbiaixats respecte a la realitat. En una societat en la que es premia la joventut, l’èxit econòmic, la competitivitat, etc. el col·lectiu de gent gran es considera menys productiu, depenent i freqüentment menyspreat. Aquests estereotips es coneixen amb el nom d’edatismes, i no responen a la realitat. El cert és que el col·lectiu de persones grans no és un grup homogeni sinó molt variat, d’ampli espectre, tant pel que fa a les edats (de 65 anys en amunt), com als recursos dels què disposa, les necessitats, les demandes, etc.
Professionals situats a la primera línia d’acció en relació amb la gent gran (a Centres d’Atenció Primària, serveis socials o de salut) saben que només coneixem la punta d’iceberg del problema dels maltractaments. S’estima que només un 10% dels maltractaments a la gent gran són denunciats (segons la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya, FATEC), i en molts casos les denúncies no prosperen perquè s’acaben retirant. La poca sensibilització que hi ha entorn a aquest problema és en gran part la causa de la seva invisibilitat.
La definició del maltractament a les persones grans és, citant la Declaració de Toronto per a la Prevenció Global del Maltractament de la Gent Gran (2002), “l’acció única o repetida, o la manca d’una resposta adequada, que causi danys o angoixa a una persona gran i que tingui lloc dins de qualsevol relació en la qual hi hagi una expectativa de confiança”. En base a això, els següents punts es consideren maltractament:
- Abús físic
- Abús psicològic o emocional: agressions verbals repetides, càstigs, infantilització de la persona...
- Abús sexual
- Abús econòmic o explotació: us il·legal o indegut de propietats o finances pertinents a la persona gran, signatura de documents sense informació clara del contingut, acords poc equitatius d’intercanvi de bens per serveis d’atenció, furts o robatoris...
- Negligència: no atendre les necessitats bàsiques de la persona gran, ja sigui de manera intencionada o no intencionada (per manca de capacitat, d’informació, d’interès o de recursos)
- Abandó
- Vulneració de drets fonamentals com la llibertat, la dignitat, el respecte, la intimitat, la confidencialitat i la participació
La creació del Dia Mundial per la Prevenció dels abusos a les persones grans (15 de juny) és una de les mesures que s’han adoptat per sensibilitzar la societat, vista com a eina de prevenció. Altres mesures recomanades per prevenir els maltractaments són la formació en valors de respecte envers les persones grans (tant en adults com infants), formació especialitzada de professionals, programes de prevenció i la sensibilització a través dels mitjans de comunicació.
Des de l’Ajuntament de Barcelona s’ha difós un protocol d’actuació a tota la xarxa de recursos i equipaments de proximitat a les persones grans. Centres Blauclínic, en tant que disposem de Centres Sociosanitaris, d’una Residència per gent gran, places de Residència Assistida SAUV (Servei d’Urgències a la Vellesa) i participem al Projecte “Radars” dels barris, ens hi hem implicat. Aquest protocol es basa en tres fases bàsiques: la detecció, la valoració i la intervenció davant d’un maltractament, buscant oferir l’atenció més adequada tant a les persones que reben els maltractaments com a les que els causen, i millorant l’eficàcia dels procediments d’actuació.
Per una correcte detecció cal saber reconèixer els signes del maltractament ja que sovint no es denuncien per por, perquè suposaria denunciar un fill o un altre ésser estimat, pel sentiment de culpabilitat, per la vergonya als ulls d’una societat poc conscienciada, per la desconfiança en trobar solucions als seus problemes o accés als recursos socials que hi ha al seu abast, per l’aïllament social de la persona gran, o simplement, perquè no s’identifiquen certes accions com a maltractament. Cal fer notar que el maltractament psicològic està molt més estès que el físic, i que costa més d’identificar i de demostrar.
És fonamental la sensibilització de la societat per tal que les persones que reben o han rebut maltractaments aprenguin a reconèixer-los, que obtinguin un major recolzament i que es decideixin a denunciar-los.
És necessari facilitar la tornada a l’escena social de la gent gran, possibilitar-ne l’apoderament: que sigui el mateix col·lectiu el que participa activament en trobar la solució als seus problemes. Cal proporcionar-los l’atenció necessària i respectar-ne el dret a decidir sobre els afers que els afecten. En definitiva, reconèixer la vàlua de les persones grans i afrontar els problemes que tot just hem començat a identificar, com és l’abús i el maltractament. Al cap i a la fi, estem parlant d’un percentatge important de la població actual, percentatge que en els properes dècades no farà més que créixer.
Si desitgeu ampliar la informació sobre aquest tema podeu consultar la Guia local per fer front als maltractaments de les persones grans realitzada per la Diputació de Barcelona.
Equip de redacció del Centre Blauclínic Isabel Roig
Fitxers adicionals